Jacques Vergès
Jacques Vergès (Savannakhet, 20 d'abril de 1924 - París, 15 d'agost de 2013) va ser un advocat francès i activista anticolonial. Vergès va lluitar a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial en el marc de la França Lliure de Charles de Gaulle. Després de convertir-se en advocat, es va fer conegut per la seva defensa dels militants del Front Nacional d'Alliberament d'Algèria (FLN) durant la guerra d'Algèria. Més endavant va estar involucrat en una sèrie de litigis controvertits en defensa d'acusats de terrorisme, assassinat en sèrie, crims contra la humanitat i crims de guerra, com ara l'oficial nazi Klaus Barbie «el carnisser de Lió» el 1987, el terrorista Carlos «el Xacal» el 1994 i l'antic cap d'estat dels Khmers Rojos Khieu Samphan el 2008. També va defensar el negacionista Roger Garaudy el 1998, així com membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig.miniatura|Caricatura de Vergès i Klaus Barbie durant el judiciVergès va atreure l'atenció pública a la dècada del 1950 pel seu ús dels judicis com a espai per a expressar opinions polítiques contra el domini colonial francès a Algèria, qüestionant l'autoritat de la fiscalia i provocant la contradicció en els procediments, un mètode que va anomenar «defensa de ruptura» al seu llibre ''De la stratégie judiciaire''. Va ser empresonat pel seu activisme l'any 1960 i va perdre temporalment la llicència per exercir l'advocacia. Va ser partidari dels fedaïns palestins als anys 1960. Antiimperialista convençut, va continuar amb el seu activisme polític durant la dècada del 2000 per oposar-se a la Guerra contra el terrorisme. Els mitjans de comunicació sovint van sensacionalitzar la seva activitat professional amb el sobrenom de l'«advocat del diable».
.jpg%22&type=AllFields){kind=link}
El 1968 va publicar ''De la stratégie judiciaire'' on va proposar la defensa política anomenada «judici de ruptura» que va desenvolupar en la teoria i en la pràctica. El concepte estableix que quan un context polític qüestiona la mateixa existència del sistema, el judici no és possible, o s'ha de fer que el judici no sigui possible, precisament perquè no correspon al tribunal de resoldre la qüestió, i s'ha de buscar la impugnació total de l'ordre establert i obrir el debat sobre legitimitats i imaginaris polítics, combinat amb l'apel·lació al dret internacional públic i una crida a l'opinió pública. Proporcionat per Wikipedia
-
1London : Union of Democratic Control Publications Ltd., [1958?]1 online resource (15 pages) : illustrationsCenter for Research Libraries
Accés en línia -
2per Jones, Mervyn
Publicat 1958London, Union of Democratic Control Publications, [1958?]15 pages illustrations 22 cmAltres autors: “...Vergès, Jacques...”