Rússia

Rússia (, ''Rossia'', ) o Federació de Rússia (, ''Rossíiskaia Federàtsia'', , abreujadament РФ, ''RF'') és un estat transcontinental d'Euràsia. És una república semipresidencialista integrada per subjectes federals. Limita amb Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Belarús, Ucraïna, Geòrgia, l'Azerbaidjan, el Kazakhstan, la República Popular de la Xina, Mongòlia i Corea del Nord. L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic— és molt a prop de l'Estat dels Estats Units d'Amèrica d'Alaska per l'Estret de Bering

Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és l'estat més extens del món. La seva superfície és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món. Amb 146 milions d'habitants censats el 2017 és el novè estat més poblat, però la tendència demogràfica és al decreixement.

La història de Rússia comença amb els eslaus orientals. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a Europa entre els segles  i . Fundat i governat pels víkings i els seus descendents, el primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, sorgí al , i adoptà el cristianisme de l'Imperi Romà d'Orient el 988, fet que donà inici a la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava, que definiria la cultura russa dels següents mil anys. La Rus de Kíev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós en fou el Gran Ducat de Moscou, que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'Horda d'Or. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al , ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'Imperi rus, que s'estenia des de Polònia a l'oest fins a l'oceà Pacífic a l'est. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la Unió Soviètica, l'estat socialista constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la Guerra Freda.

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, la Federació de Rússia és considerada la successora legal de l'URSS, i l'URSS és l'estat predecessor de la Federació de Rússia. Per acord comú dels estats membres de la CEI, es va decidir considerar la Federació de Rússia com a estat successor de l'URSS amb totes les conseqüències que se'n deriven, inclosa la transferència a la Federació de Rússia del lloc de membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i el reconeixement de la Federació de Rússia com a potència nuclear en el sentit del tractat de no proliferació nuclear.

És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a BRIC. El novembre del 2022 fou declarat estat promotor del terrorisme pel Parlament Europeu. Proporcionat per Wikipedia
Mostrar 1 - 20 resultats de 4,131 per cerca 'Russia', hora de la petició: 0.54sec Refinar resultats
  1. 1
    per RUSSIA
    St. Petersburg (pub. 1869-Feb. 26, 1917)
  2. 2
    Molebnoe penie, pevaemoe vo vremi︠a︡ brani
    [Молебное пение, певаемое во время брани /
    [Moscow] : [Moskovskīĭ pechatnyĭ dvorʺ], [VI.1678 (7186, indikta 1)]
    approximately [68 and 24] leaves : headpieces, tailpieces ; approximately 13 cm (quarto)
  3. 3
    Petrograd : Tip. Ministerstva vnutrennikh d︠i︡el, 1918.
    99 p.
  4. 4
    Paris : P. Ollendorff, 1894.
    x, 390 p. ; 23 cm.
  5. 5
  6. 6
    New York, The Viking press, 1931.
    xii, 388 p. illus., plates, fold. geneal. tab., map. 24 cm.
  7. 7
    Moskva : Nauka, 1997.
    989 p., [33] p. of plates : ill. ; 23 cm.
  8. 8
    Paris : Gide, [1799?]
    2 v.
    Altres autors: ...Catherine II, Empress of Russia, 1729-1796...
  9. 9
  10. 10
    S.-Peterburg : Pechatano po opred︠i︡elenī︠i︡u Arkheograficheskoĭ kommissīi, 1897.
    xxxii, 453, 21 p. ; 28 cm.
    ...Russia. Arkheograficheska︠i︡a kommissī︠i︡a...
  11. 11
    Moskva : Izd-vo Akademii nauk SSSR, 1951.
    715 p., [21] leaves of plates : facsims., ports. ; 23 cm.
  12. 12
    S.-Peterburg, Gos. tip., 1887-<2003>
    ports., plans, facsims. 28 cm.
    ...︠T︡Sentralʹny̆i gosudarstvenny̆i arkhiv drevnikh aktov (Russia)...
  13. 13
    Moskva : "Nauka", 1990.
    viii, 277 p. : facsim. ; 21 cm.
  14. 14
    Gramota o krestnom monastyre
    [Грамота о крестном монастыре].
    [Moscow] : [publisher not identified], [approximately 24.VI.1656].
    approximately [31] leaves : headpieces, initials, engravings ; approximately 14 cm (quarto)
  15. 15
    Moskva : [Fin. akad. pri Pravitelʹstve Ros. Federa︠t︡sii], 1996.
    23 p.
  16. 16
    Sanktpeterburg : Tip. Imp. akademīi nauk, 1868-1915.
    v. in : facsims. ; 31-35 cm.
    ...Russia. Arkheograficheskai︠a︡ kommissīi︠a︡...
  17. 17
    Moskva : Izd. Arkheograficheskoĭ kommisīi, 1901.
    168, 23 pages ; 25 cm.
    ...Russia. Arkheograficheskai︠a︡ kommissīi︠a︡...
  18. 18
    Sbornik poucheniĭ patriarkha Iosifa i proch
    [Сборник поучений патриарха Иосифа и проч.].
    [Moscow] : [publisher not identified], [approximately 1642]
    approximately [50] leaves ; approximately 13 cm (quarto)
  19. 19
    Moskva : Izd. Arkheograficheskoĭ kommisīi, 1901.
    1 online resource (168, 23 pages)
    ...Russia. Arkheograficheskai︠a︡ kommissīi︠a︡...
    Center for Research Libraries
    Accés en línia
  20. 20
    S.-Peterburg : D. Bulanin, 1999.
    528 p. : ill., ports. ; 22 cm.

Eines de cerca: